ZOOM SOMORROSTRO BARRACASEl Somorrostro fou un barri de barraques situat entre la Barceloneta i el Poblenou a peu de mar que va existir aproximadament entre 1875 i 1966. Va ser el barri de barraques més extens del litoral i va formar part del fenomen del “barraquisme” que es va estendre per tota Barcelona com una ciutat formal.

El barraquisme de Barcelona va ser un fenomen urbà que es va originar al llarg del segle XIX durant el procés d’industrialització. Al llarg d’aquest període de ràpid creixement a la ciutat, els típics mètodes d’allotjament com la divisió dels pisos o les habitacions rellogades foren insuficients per compensar la manca d’habitatge, en una ciutat on era més difícil trobar allotjament que feina. Així doncs, el 1922 amb un cens oficial de sis mil barraques, el barraquisme ja conformava una sòlida ciutat informal dispersa pel litoral, els turons i altres àrees urbanes sense ocupar.

Somorrostro-1960-Font-Carmen-Amaya.A la dècada de 1870 apareixen entre la Barceloneta i el Besòs els nuclis de barraques del Somorrostro i Pequín entre les indústries, el ferrocarril i el mar. En aquest cas fou l’arribada de mà d’obra per a l’Exposició Universal de 1888 la que explica  l’expansió de l’habitatge precari a les platges. El Somorrostro s’estenia des de la primera fàbrica de gas fins a la desembocadura del Bogatell. Les condicions de vida eren molt dures pels aproximadament 15.000 habitants que hi residien.

Després de la Guerra Civil, els nuclis de barraques existents van reprendre l’expansió i en van aparèixer de nous, a causa de l’arribada d’immigrants. Fruit d’aquest creixement, el 1949 es va crear el Servei de Repressió del Barraquisme que s’encarregava de retornar els nouvinguts als llocs d’origen. Tot i això el 1951 el barraquisme arribava al punt màxim amb unes vint mil barraques que aixoplugaven prop d’un 7% de la població de la ciutat. Progressivament els habitants dels nuclis barraquistes van crear les seves pròpies xarxes de solidaritat veïnal i van aconseguir millores transitòries amb actuacions directes i reivindicatives davant les autoritats. Aquestes associacions van proposar solucions alternatives per construir pisos al mateix lloc de les barraques.

650somorrostromarroyoAl Somorrostro, primer va ser la construcció del Passeig Marítim a partir de 1957 que va començar a retallar el barri. El cop definitiu havia d’arribar al 1966 quan la platja de la Barceloneta fou triada per dur a terme una sèrie de maniobres militars en el marc de la “Primera Semana Naval”. Aquestes maniobres presidides pel caudillo van fer incompatible el teló de fons de 600 barraques que quedaven. Els quasi tres mil veïns que les ocupaven van ser traslladats a la zona del esòs, mentre es construïa el barri de Sant Roc de Badalona.

L’eradicació del barraquisme no es va completar fins als anys dels primers ajuntaments democràtics. El 1974 encara es van comptabilitzar oficialment 1.460 barraques i el 1980 es va crear la Comissió Gestora per a l’Eradicació del Barraquisme. En el cens de 1982 encara figuraven 1.108 barraques però finalment les operacions olímpiques van eliminar els darrers nuclis de barraques del terme municipal de Barcelona.

Reviu aquests fets del barraquisme amb la ruta guiada:

50 anys sense Somorrostro

Diumenge 24 de Juliol a les 10h