El-rei-dels-Polls-o-de-les-Bujes-eregit-pels-estudiants-vuitcentistes-barcelon´´is.-Vol-II-pag-146El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Cronològicament precedeix l’austeritat i la penitència de la quaresma.
Comença el dijous gras  i acaba amb l’enterrament de la sardina o també, com a
molts pobles dels Pirineus, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de carnaval. El dia següent es dimecres de cendra, primer dia de quaresma
El carnaval “carnem levare” o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També te referències en les celebracions paganes d’alegria per l’arribada de la primavera i les disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd els elements màgics i és en l’edat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensió festiva, luxuriosa i de permissivitat.
El carnestoltes prengué llavors personalitat pròpia, era un senyor molt “juerguista”, que li agradaven molt les dones, la broma i que manava mentre durava la festa. La gent cansada de veure’l fent malifetes l’apressava, el passejava pel poble i era conduït a un jutjat popular, on era condemnat a morir penjat i perquè fins i tot l’esperit desaparegués del poble, el cremaven i així tornava la pau a les cases. Encara que en alguns pobles el carnestoltes deixa escrits  un testament, on es reia de les malifetes realitzades i d’alguns dels habitants del poble.
Aquest personatge es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i un nas llarg, es penjava d’algun paller i després es passejava pel poble, fins ser jutjat i ajusticiat.
Carnaval és doncs una llicència controlada de la rutina diària i la quotidianitat, dies de ballar, cantar,  fer bromes, menjar molta carn, bones fartanades per poder suportar el deler del dejuni quaresmal.
Joan Amades, al seu Costumari Català, va dedicar cinc-centes vint-i-una pàgines a tractar del Carnestoltes a les terres catalanes.images
L’origen del carnestoltes és incert,ja al 1616 es celebraven a Barcelona festes, balls de màscares i saraus abans de la Quaresma. Amb les guerres del 1640 fins al 1714, es va deixar de celebrar el carnestoltes. Va ser Carles III qui n’aixecà la prohibició i el carnaval tornà amb força i va estendre’s per tot arreu . Una de les èpoques de més esplendor es va donar a inicis del segle XIX, amb el naixement de la societat lúdica Niu Guerrer.
Segons Joan Amades la cita més antiga d’aquesta festa a la Ciutat de Barcelona es troba en un llibre de deliberacions del Consell de Cent barceloní, en un volum que pertany al 1301-1303. Per designar certa temporada de l’any és l’anomenada de les festes de Sant Miquel dintre del Carnestoltes. Seguit d’aquest primer document l’any 1338 es localitza una ordenança per regularitzar la festa,els bans ens donen una idea de com devien ser aquestes cavalcades, on molt habitualment i participaven nens, per exemple el Consell de Cent va ordenar que no es podien tirar ous podrits ni taronges, sota una penyora de pagar 5 sous cada vegada o ser tancat sinó es podia pagar al Castell del Veguer en el cas de no poder-los pagar.
Avui us volem parlar de dos tipus de Balls que es celebraven a la ciutat de Barcelona al segle XVIII-XIX.El testimoni de Leandro Fernández de Moratín el 1815, durant la seva estada de tres anys a Barcelona, reflecteix l’animació dels saraus carnavalescos de «los tres saraos públicos», que eren el del teatre de la Santa Creu, més tard Principal, el del saló de contractacions de la Llotja de Mar, i el de la Patacada. Aquests dos últims van començar-se a organitzar en crear-se el 1802 la Casa de Caritat. Els beneficis que s’obtenien de les entrades i consumacions eren destinats precisament a aquesta institució benèfica.
El ball de la Patacada era el més popular i el seu nom ha perdurat de fet fins avui per a denominar les festes sense pretensions. Hi ha diferents versions sobre l’origen del nom, era costum, en els balls públics de màscares, que el ballador convidés una dama a la dansa, o viceversa, donant-li un cop a l’esquena, una patacada. Sense més paraules, el requerit havia de ballar amb el seu desconegut sol·licitador. Tot fa pensar que aquestes patacades entre balladors emmascarats donessin nom al ball.
El seu origen se situa en un magatzem de la Barceloneta i després en un local propietat d’Antoni Nadal, adossat al convent de Santa Mónica, dels agustins descalços. La vigília de Reis de l’any 1807 aquest local va incendiar-se í l’any 1814, finalitzada l’ocupació napoleònica, va inaugurar-se’n un altre al carrer de les Tàpies amb la mateixa finalitat. Aquest darrer és el que es faria més famós amb el nom de la Patacada, sobretot a partir de 1836, quan la Casa de la Caritat, que era la que es beneficiava del saraus, va encarregar a un pintor de decorar-lo. El ball sobreviuria fins 1854, quan el local va ser transformat en una foneria que s’incendià quinze anys després.
Una data important en la història dels balls de Carnaval és el 1847, quan va inaugurar-se el Liceu. El pati de butaques era cobert els dies del Carnestoltes amb un empostissat de fusta i el ball que s’hi feia, sobre el qual hi ha molta informació que no és del cas transcriure aquí, va anar fent cada vegada més ombra al del Principal, que era on anaven les classe més benestants.
L’any 1802 va ser fundada la casa de la Caritat, i un dels mitjans per a obtindre recursos va ser l’obtenció de la reialesa d’una exclusiva celebració de balls de disfresses. Aquells balls tingueren un sentit més ampli i liberal que els que s’havien fet fins al moment
La Casa de la Caritat va organitzar dos tipus de Balls: el de la Llotja i al Teatre de la Santa Creu i el de la Patacada. El primer tenia caràcter burgés , el segon era de caràcter popular .
De fet els primers Balls burgesos es van celebrar al Teatre de la Santa creu També per privilegi reial. L’entrada als Balls de l’actual Teatre principal tenia un preu de tres pessetes. No sabem a quin any es va començar a celebrar el primer ball de disfresses al Teatre de la Santa Creu, per una al·lusió que fa l’escriptor espanyol Moratín l’any 1815 sabem que ja es celebraven.images (1)
Així doncs el Ball de Mascares era el lloc on anaven les personalitats destacades de la ciutat i el ball de la patacada una de les manifestacions més populars.