HISTÒRIA I CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES
![]() |
La Quaresma |
El carnaval “carnem levare” o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven
egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els
esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb
la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També te
referències en les celebracions paganes d’alegria per l’arribada de la primavera i les
disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd
els elements màgics i és en l’edat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensió
festiva, luxuriosa i de permissivat.
A les nostres comarques el carnaval s’anomena carnestoltes, que significa “carnes
tollendas” o carns suprimides amb clara al·lusió a l’inici del dejuni.
No sempre ha estat possible celebrar el carnestoltes; Han estat diversos els períodes on
s’ha prohibit el carnestoltes, Felip V, ho va abolir ja que màscares i disfresses donaven
anonimat a venjances. Carles III n’aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l’ús de
capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí
el carnaval arreu del país, essent permesa exclusivament per als infants.
![]() |
Carnestoltes a Solsona |
CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ (declarat d´Interés Nacional): 27/01/2013a 16/02/2013
Festa amb més de 250 anys d’existència ha estat declarada per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional.
![]() |
Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú |
Ja a la dècada dels seixanta Vilanova obria el Carnaval el Dijous Gras , amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana). El Dijous Gras se celebrava (i se celebra encara) amb un sopar en l’àmbit familiar, que avui s’ha estès als grups d’amics, que com el seu nom indica era l’idoni per seguir tot el ritual de la Xatonadal: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Posteriorment aquest sopar del Dijous Gras, que els vilanovins van saber conservar i divulgar, ha passat a l’esfera pública, la menja s’ha popularitzat i avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. Després de la Xatonada arribava, el dissabte, la Nit de Mascarots, nit dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals, un rol en el qual excel·leixen les persones que un menys espera.
DIJOUS DARDER A VIC: 07/02/2013
![]() |
Dijous Darder a Vic |
El Dijous Llarder és una de les cites més important del calendari firal de Vic i des de l’organització es treballa any rere any per millorar i consolidar una festa popular i tradicional que ha tingut molt èxit en les darreres edicions. L’escenari principal de la diada és la plaça Major de Vic i comptarà amb dos espais: la carpa gastronòmica i la carpa d’activitats. En la carpa gastronòmica es podrà degustar l’esmorzar, el dinar i el sopar cuinats per Osona Cuina i servits pels alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona.
FESTA DEL BRUT I LA BRUTA, LA FESTA DE LA LLORDERA DE TORÀ: 01/02/2013a 02/02/2013
![]() |
El Brut i la Bruta de Torà |
Al 1750 ja se celebrava la festa de “La Llordera”, dansa que se suposa que era d’origen pagà i que, posteriorment se li van donar connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder).
Avui en dia la festa té uns clars protagonistes en els gegants. El Brut va ser el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà. El Brut és la imatge caricaturesca d’en Pep de Cal Jovans, un vilatà que ha participat a la festa des dels seus inicis. Aquest gegant pretén ser l’homòleg del tradicional “Brut de la Llordera”. Era l’any 1994 quan per primera vegada Torà disposava d’un gegant propi. El Pep de Cal Jovans ens ha deixat l’estiu de 2004.