HISTÒRIA I CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES

El carnaval és una de les festes més populars arreu del món. Cronològicament precedeix l’austeritat i la penitència de la quaresma. Comença el dijous gras o llarder i acaba amb l’enterrament de la sardina o també, com a molts pobles dels Pirineus, amb la crema o enterrament del Carnestoltes, el dimarts de carnaval. El dia següent es dimecres de cendra, primer dia de quaresma (falten quaranta dies per Pasqua).
La Quaresma
El dimecres de cendra és el primer dia de la Quaresma. En aquesta diada es raparteix cendra i el sacerdot pronuncia les paraules: “Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris”, és a dir: “Recorda’t home, que ets pols, i que en pols has de tornar”. La cendra en qüestió ha d’estar segons la tradició feta dels rams beneits de l’any anterior i ha d’ésser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrutar-los).
El carnaval “carnem levare” o treure la carn, en referència al desdejuni, ja el celebraven
egipcis, jueus, grecs, en les saturnals romanes (festes de les classes pobres on els amos i els
esclaus es canviaven els papers) i amb una clara relació amb les lupercals relacionades amb
la fecunditat i les matronals on les dones prenien la iniciativa en l’activitat sexual. També te
referències en les celebracions paganes d’alegria per l’arribada de la primavera i les
disfresses simbolitzen el canvi que realitza la natura. Amb el cristianisme, el carnaval perd
els elements màgics i és en l’edat mitjana i en especial a Itàlia, on prén una dimensió
festiva, luxuriosa i de permissivat.
A les nostres comarques el carnaval s’anomena carnestoltes, que significa “carnes
tollendas” o carns suprimides amb clara al·lusió a l’inici del dejuni.
No sempre ha estat possible celebrar el carnestoltes; Han estat diversos els períodes on
s’ha prohibit el carnestoltes, Felip V, ho va abolir ja que màscares i disfresses donaven
anonimat a venjances. Carles III n’aixecà la prohibició i el 1773, es prohibeix de nou l’ús de
capes i màscares. La més recent de les prohibicions la trobem el 1939, quan Franco prohibí
el carnaval arreu del país, essent permesa exclusivament per als infants.
Avui, per sort, podem celebrar aquesta festa de diferents formes i per diferents llocs de Catalunya com per exemple:
 CARNAVAL DE SOLSONA (declarat d´Interés Nacional): 02/02/2013a 13/02/2013
Carnestoltes a Solsona
El Carnaval de Solsona és una festa declarada d’interès nacional. És un carnaval diferent, singular i amb personalitat. La família dels Gegants Bojos balla al so del Bufi, l’himne del Carnaval) repartint “llenya” amb els seus braços de roba a qualsevol que es despisti i no s’ajupi.I si els gegants bojos són part imprescindible del carnaval solsoní, també ho són el ruc (que es penja el dissabte), el mata-rucs d’honor i el Carnestoltes són els protagonistes de la festa. Un altra característica del Carnaval de Solsona és que no hi ha disfresses sinó que totes les comparses porten unes bates de colors, les quals les diferencien unes de les altres.
 “El nostre Carnaval és diferent, singular i genuí. És una festa de transgressió, de mofa, de comparses, de diversió, de riure, de crítica, de moscatell, de dormir poc, de carrer, de constipats, de tots…” així es defineix el Carnaval de Solsona des de www.carnavalsolsona.com , lloc que us recomanem per ampliar informació dels actes i activitats més destacades.

CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ (declarat d´Interés Nacional):  27/01/2013a 16/02/2013
Festa amb més de 250 anys d’existència ha estat declarada per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional.

Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú

 Ja a la dècada dels seixanta Vilanova obria el Carnaval el Dijous Gras , amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana). El Dijous Gras se celebrava (i se celebra encara) amb un sopar en l’àmbit familiar, que avui s’ha estès als grups d’amics, que com el seu nom indica era l’idoni per seguir tot el ritual de la Xatonadal: primer plat de xató, segon plat de truites, i finalitzar-ho amb l’empastifada de la merenga. Posteriorment aquest sopar del Dijous Gras, que els vilanovins van saber conservar i divulgar, ha passat a l’esfera pública, la menja s’ha popularitzat i avui constitueix un senyal d’identitat de la ciutat, i de tota la comarca. Després de la Xatonada arribava, el dissabte, la Nit de Mascarots, nit dedicada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals, un rol en el qual excel·leixen les persones que un menys espera.

DIJOUS DARDER A VIC: 07/02/2013

Dijous Darder a Vic

El Dijous Llarder és una de les cites més important del calendari firal de Vic i des de l’organització es treballa any rere any per millorar i consolidar una festa popular i tradicional que ha tingut molt èxit en les darreres edicions. L’escenari principal de la diada és la plaça Major de Vic i comptarà amb dos espais: la carpa gastronòmica i la carpa d’activitats. En la carpa gastronòmica es podrà degustar l’esmorzar, el dinar i el sopar cuinats per Osona Cuina i servits pels alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona.

FESTA DEL BRUT I LA BRUTA, LA FESTA DE LA LLORDERA DE TORÀ: 01/02/2013a 02/02/2013

El Brut i la Bruta de Torà

Al 1750 ja se celebrava la festa de “La Llordera”, dansa que se suposa que era d’origen pagà i que, posteriorment se li van donar connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder).
Avui en dia la festa té uns clars protagonistes en els gegants. El Brut va ser el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà. El Brut és la imatge caricaturesca d’en Pep de Cal Jovans, un vilatà que ha participat a la festa des dels seus inicis. Aquest gegant pretén ser l’homòleg del tradicional “Brut de la Llordera”. Era l’any 1994 quan per primera vegada Torà disposava d’un gegant propi. El Pep de Cal Jovans ens ha deixat l’estiu de 2004.

La Bruta es presentava un any després, l’any 1995, com la promesa del Brut. El nou gegant es va fer a semblança de la vilatana Maria de Cal Sala.
També podeu gaudir del Carnestoltes a altres poblacions de Catalunya com Centelles, Tarragona, Sitges, Sallent, Canet de Mar, Platja d´Aro, Sant Boi de Llobregat, Mataró, Tàrrega, Ascó, Gelida, Igualada, Linyola, Piera, Mollerussa, Cervera, Suria i un llargíssim etcètera… Podeu trobar més informació i horaris a www.festacatalunya.cat