1520763_799546363403800_582005245940638281_nDurant aquest més de Setembre Materia Bcn t’ofereix un seguit de rutes lligades a la Guerra de Successió, avui us volem parlar d’un dels aspectes lligats a la vida quotidiana.
A la Barcelona de 1700 hi vivien prop de 9.000 famílies que estaven formades per unes 4 persones.
Les famílies que tenien més membres formaven part o bé del món dels oficis, on comptaven molt els aprenents i els fadrins, o bé del món dels privilegiats, on tenien un gran pes numèric les persones dedicades al servei domèstic.
L’esperança de vida de la ciutat de Barcelona el 1700 era força baixa, però això no vol dir que molts dels seus habitants arribessin a tenir 50, 60 0 70 anys. Les epidèmies feien molts estralls en las ciutat,a mes dels conflictes violents que afectaven a la baixa edat de vida dels homes.
Dins de les muralles de Barcelona s’aixecaven més de cinc mil cases. Els més habituals i necessaris dels elements que milloraven el confort de la casa eren les xemeneies. Eren tant essencials que les llistes de caps de famílies, a efectes recaptatoris o militar, s’havien anomenat tradicionalment fogatges. La ciutat estava formada per caps de foc, la unitat més clara i útil per efectuar el recompte i el control dels ciutadans. Sense foc no hi havia casa.
La casa típica de la ciutat era una casa entre mitgeres,amb patí a la part de darrera, pou i secreta, era una casa estreta, estructurada amb planta baixa on hi podia haver el taller o comerç , la cuina i menjador i un o dos pisos amb escala de cargol. Podia tenir una galeria oberta a la part superior i balcons. Així eren un 85% de les cases de la ciutat.
La residència dels més acabalats, al voltant d’unes 250 eren cases grans; cap d’elles tret les vinculades al Bisbat i a la Corona rebien el nom de Palau. Tot i que als actuals barris de la Ribera i gòtic hi havia bastant barreja social, si que podem determinar alguns carrers més nobles com; el carrer Portaferrissa, el carrer Montcada, carrer ample, Mercè, Mercaders..
Les cases grans seguien una mateixa estructura; la planta baixa estava destinada a espais de serveis,
la primera a la vida de la família, mentre que la segona, normalment, podia incloure cambres dels propietaris, però s’utilitzava sobretot per allotjar als criats i per a encabir-hi alguns espais de serveis, com ara els guarda-robes.
Arquitectònicament en el primer pis de les cases i a vegades més amunt, dominaven els balcons. Les antigues petites finestres medievals, ja no eren apreciades, les noves i les grans obertures simbolitzaven la modernitat. Els balcons no eren només objectes arquitectònics sinó que tenien altres funcions com la de lluïment, per això estaven treballats amb molta cura.
A les cases grans els espais masculins/ femenins estaven segregats; estudis o llibreries per als homes,estrades/ estrados per a les dones. En els dos casos es tractaven habitacions de la casa pensades per al descans, la reunió, rebre visites. Aquestes cases nobles per costum tenien capella, normalment a la part del darrera de la casa compartint espai amb el jardí.

En les cases de Barcelona, igual que en altres grans ciutats,no existia encara el confort domèstic, sovint les habitacions eren fosques, i el centre de la casa estava al voltant de la llar de foc. La majoria de les cases , eren una prolongació dels tallers o obradors, carregades d’estris, fins i tot les cases més luxoses de la ciutat tenien poc mobiliari i encara menys decoració. Només algunes pintures de caràcter religiós trencaven la monotonia del espai.

descarga (3)Per les restes arqueològiques sabem que els objectes habituals que es podien trobar en una casa de la ciutat, eren de bona qualitat. Els més abundants com la roba de vestir o la roba de la llar podien ser importades, però en bona part eren produïdes al país. Els objectes que més s’han conservat són les ceràmiques de cuina i de menjador, hi ha peces fabricació local i altres que arriben de diversos punts d’Europa.

També s’han localitzat molts objectes relacionats amb el consum d’aiguardents, l’explosió del consum del tabac i la generalització en totes les capes socials del consum de la Xocolata. La millora de les condicions de vida també es poden observar en el vestit, el calçat i diversos objectes d’ús personal. Sabem que ha Barcelona hi arribaven més de tres-cents tipus diferents de teixits, molts de fora de Catalunya. A partir de 1600 va augmentar el nombre de peces de vestir, la diversitat de colors, la qualitat dels teixits i també la riquesa dels acabats.

Palau Dalmases

Aquest edifici parteix de l’estructura d’un palau gòtic del que se’n conserven alguns elements, reformat al segle XVII .A l’interior cal destacar la capella del segle XV. La façana es simple amb una gran porta, amb els balcons emmarcats amb carreus i perfilats amb motlluratge esculpit, i un seguit de gàrgoles sota el ràfec. La part més interessant de l’edifici es el patí interior on hi destaquen les guarnides columnes salomòniques característiques del barroc. Aquest habitatge es una de les obres més destacades del barroc català.

En aquesta casa es on va néixer l’Acadèmia dels Desconfiats.

Alimentació:

Fossar de les MoreresPortada del llibre “Nuevo arte de cocina” , Juan de Altamiras,Barcelona, impremta de Maria Angela Martí, 1767.

Alimentació d’època moderna era variada però austera, hi ha nombrosos elements de continuïtat amb l’alimentació d’època medieval, que es base en la trilogia essencial del pa, vi i carn. El rei de les proteïnes era la carn de porc i la sopa d’escudella amb fideus un dels plats més comuns. Les verdures i llegums eren un complement obligat de la dieta diària, la fruita fresca era poc valorada, però era molt apreciada la fruita seca.

La incorporació de productes Americans va ser tardana i es produeix a finals d’època moderna.

Els Barcelonins eren llaminers els dolços més comuns eren els melindros, torrons i neules, les aigües garapinyades (granissats), i la xocolata.

La base de la cuina catalana d’època medieval la coneixem gràcies als receptaris, hi h receptaris de tot tipus: receptaris cortesans, receptaris de confiteria, receptaris femenins, receptaris conventuals.

Un dels receptaris més impresos del set-cents es.Nuevo arte de cocina’ de l’aragonès Juan Altimiras . Per altra banda fra Miquel Agustí, amb el seu ‘Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril’, que obté un gran èxit, ens informa dels principals cultius de època, assolada per la fam, el bandolerisme i els excesos aristocràtics, però que al segle XVIII, amb els inicis de la Revolució Industrial, comença a esdevenir més pròspera.