1024px-NapoleonFotograf_6237Desde la prehistòria, l’ésser humà s’ha preocupat per capturar i representar el moviment, els bissons amb sis potes que es pintaven a les cavernes demostra aquest fet. Després vindran leS representacions amb ombres i ja ben entrat el segle XVI la “cambra obscura” que permetrà la projecció d’imatges externes dins d’una cambra sense llum, precursora de la fotografia. I és que la fotografia serà al segle XIX un invent cabdal en la història del cinema perquè permetrà impressionar i guardar una imatge del món que ens envolta. Cal recordar que a Barcelona la primera fotografia es farà a Pla de Palau al 1839.
Al mateix segle XIX naixerà ja el cinema, oficialment el 28/12/1895; Dia en que els germans Lumière van mostrar, en sessió pública, els seus films als espectadors del Salon Indien de París. Aleshores les pel·lícules sempre eren fetes sobre moments quotidians que van arribar a aburrir al públic fins que va arribar la màgia i la imaginació de Georges Meliés, el primer inventor de ficcions i de la “ciència-ficció” amb “Viatge a la Lluna” de 1902 on va mostrar els millors trucs com la sobreimpressió d’imatges, les dobles exposicions o l´ús de maquetes.
A principis de segle XX el cinema ja era una indústria per fer calés.
A Catalunya;
Fructuós Gelabert esdevé pare de la cinematografia catalana i espanyola. Va nèixer a la vila de Gràcia al 1874 i va morir al barri de Sants al 1955. Director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic. Juntament amb l’aragonès Segundo de Chomón fou el pioner més important de l’Estat i el primer a rodar pel·lícules a Catalunya.
Feu amistat amb els germans Napoleòn, fotògrafs. Al 1895 assistí a la presentació del Kinetoscopi d’Edison que feu nèixer la curiositat per les imatges en moviment i s’afeccionà a les projeccions. Al 1896 assistí a la primera projecció que es féu el 1896 a Barcelona del cinematògraf dels germans Lumière al taller dels germans Napoleón (Rambla de Santa Mónica, 15-17).600full-fructuós-gelabert
Al 1897 rodà la primera pel·lícula de ciència-ficció en un pati annex al Casino de Sants i es projectà a un envelat de la Festa Major de Sants. El cinema (mut) havia arribat a Barcelona.
Tal com Edison als EEUU, Charles Pathé marca a França l’inici de la industrialització del cinema. A la casa Pathé debutà un dels primers còmics; Max Linder (que va inspirar a Chaplin). Poc a poc aparegueren diferents gèneres com el terror a França, el bèl·lic a Anglaterra de la mà de l’Escola Brighton i a partir de 1903 el gènere de l’Oest als EEUU amb “Assalt i robatori d’un tren” d’Edwin Parter.
A Catalunya, la família aragonesa Belio començà a explotar el cinema a partir de 1908 en un local que més endavant veurem.
Als inicis de la indústria cinematogràfica no existia la diferència entre productor i exhibidor. Durant la primera dècada del segle XX el nombre de sales d’exhibició cinematogràfica va crèixer vertiginosament i a Barcelona començaran a superar les sales de teatre. Avui us volem parlar d’una d’aquestes primeres sales.

GRAN CHALET JAPONÉS I SALA BALMES
Aquest local de vida curta, era situat al carrer Gran Via entre Balmes i Rambla Catalunya.
11 Agost de 1906: Obre portes una sala exòtica per la seva decoració amb motius orientals que lligaran amb el nom “Gran Chalet Japonés”. El cinematògraf encara trigarà 15 dies a arribar des de París. Les projeccions s’alternaran amb sarsueles, varietats de ball a càrrrec de les ballarines de Pauleta Pamias (professora de dansa). La Cubanita serà una de les ballarines que hi va triunfar.
5 maig 1907: Tanca el gran Chalet Japonés, perd la decoració oriental i les ballarines de Pamias i reobre com a Sala Balmes amb projeccions cinematogràfiques avalades per la modesta Casa Vicens del c/tallers, 19. Tancà portes al 1911.

uuz3

 

 

 

MATERIA bcn us presenta una nova ruta basada en la nostàlgia més cinematogràfica. Quantes vegades passejant per la ciutat recordem aquell cinema que hi havia on ara trobem una gran botiga, un restaurant o un hotel. A través d’aquesta ruta guiada recuperarem alguns dels històrics cinemes que al llarg del segle XX ocupaven emblemàtics locals de la ciutat. Un autèntic viatge a la Barcelona de fa cent anys on el nou Eixample obria espais d’oci i de lleure per la burgesia barcelonina. Des de plaça Universitat fins a la Rambla de Catalunya passant per un altre plaça Catalunya i un incipient Passeig de Gràcia trobarem aquells antics cinemes de Barcelona.

http://www.materiabcn.com/activitats-i-rutes/aquells-cinemes-de-barcelona-3/