page1Quan volem fer turisme marxem a un país veí o llunyà, mirem guies turístiques i fem fotos de tot el que trobem, però sovint aquestes activitats no les practiquem a casa nostra. Per això, des de Materia bcn, us proposem de fer turisme a casa, buscar nous espais, aprendre la història, conèixer la cultura, les tradicions, l’arquitectura, l’art i tot allò que us atrapi i capti la vostra atenció.
En aquesta ocasió us volem acompanyar a un dels pobles amb més història de les terres de Lleida, al sud-est de la comarca de l’Urgell. Descobrireu una vila que es va configurar durant l’època medieval, inicialment, al voltant d’un curs d’aigua: “el Cercavins”. Si ens acompanyeu el dia 29 de Novembre passejareu per un poble de cases senyorials, amb personatges il·lustres, conegut pels seus càntirs –o “sillons”- de ceràmica negra, on antigament se celebrava una de les fires de bestiar més importants de Catalunya. Un poble amb una extensa xarxa de camins on es conreen ametlles, oliveres, cereals i vinyes. A més, hi podreu veure la construcció d’una gran infraestructura hidràulica que en el futur transformarà els cultius de la comarca.
Al sud-est de la comarca de l’Urgell, en un paisatge conformat per turons i serres suaus intercalats amb valls i planes conreades de cereals, vinyes, oliveres i atmellers , trobareu una de les poblacions més antigues de Catalunya. Coneguda per la seva ceràmica negra ,les fires de bèstia, pel vi, pel seu castell i l’Església de Santa Maria de Verdú, Sant Pere Claver, pel centre d’art contemporani de cal Talaveró que aquest any celebra els seus 20 anys d’art.
A L’entorn de Verdú s’ha trobat restes arqueològiques de diferents èpoques; des de alguns elements de època prehistòrica, passant per les ibèriques, les romanes i les medievals.
Cal destacar el Poblat Ibèric dels Estinclells; Els estinclells és un poblat ibèric situat prop de la carretera local que va de Tàrrega a Sant Martí de Maldà LV 2021. Es tracta d’un conjunt d’estructures força complert i ben conservat. L’assentament de tipus radial, està format per una plataforma tancada per una muralla, que envoltava tot el poblat d’una alçada de 1’20 metres, on s’hi ha localitzat un conjunt d’unitats domèstiques, amb forma trapezoïdal, adossades entre elles i disposades en bateria. Del jaciment cal destacar la troballa d’una premsa de vi o oli acompanyada d’un sistema de canalitzacions i cups de decantació i emmagatzematge. L’estructura del Poblat és la més comú en tota l’àrea ibèrica, amb una única fase d’ocupació datada al s.III a.c i amb un temps de vida relativament curt que no va més enllà de principis del segle II a.c, com a conseqüència de la segona guerra púnica i la conquesta romana del territori. El jaciment arqueològic aporta gran informació per a conèixer de la cultura ilergeta a les terres de ponent.
La història medieval de la població de Verdú està lligada a la seva vinculació al monestir de Poblet des del 1227 fins l’any 1835, amb les desamortitzacions de Mendizábal.
Sabem que la població va ser conquerida per Ramon Berenguer I l’any 1055-1056. El primer document de Verdú diu que el comte en va fer donació a Arnau Company, la seva esposa i el seu fill, després la castlania estigué més de dues centúries en mans de la família Arnau de Verdú. La població, abans de la riuada de 1184, estava situada a la vall del riu Cercavins, al costat d’una font i al voltant de l’església de Santa Magdalena. Després de la riuada, la qual va fer molts estralls en la població , la senyora de Verdú Berenguera d’Anglesola, va ser qui va atorgar la carta de població, i al mateix temps cedeix els terrenys per a la construcció de les cases amb la condició que els habitants han de bastir les muralles, les torres i els portals. D’aquesta manera va néixer la població de Verdú, prop del castell amb repobladors procedents de diverses zones. Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, per tal de poder fer front a les despeses de una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet el castell de Verdú i totes les seves pertinences. Sota la pertanyença al monestir de Poblet, la vila de Verdú va gaudir d’alguns privilegis i avantatges, que la van fer prosperar més que les poblacions veïnes, testimonis d’aquesta prosperitat en son el castell, l’Església parroquial, el conjunt de carrers i cases pairals, o el dret de fira, avui desapareguda, concedit pel Rei Pere III el Cerimoniós, l’any 1378. El dia en que començava la fira era el 25 d’abril, però sis o set dies abans ja funcionava,si feien tot tipus de transaccions i els estables s’omplien d’animals. Des de el dia 25 d’abril, Sant Marc, la fira s’allargava durant deu dies. Verdú en època medieval i moderna era conegut per la seva fira ramadera, amb la comercialització d’animals de peu rodó, bovins, i bestiar de llana. Aquesta fira es va celebrar fins als anys seixanta del segle XX, quan els transports i les innovacions tecnològiques en el món agrari, van portar la fira a la seu final.
Entre el conjunt d’edificacions d’època medieval, cal prestar atenció a l’Església de Santa Maria i el Castell.
L’Església de Santa Maria : aquest edifici està datat a finals del s.XIII, dintre l’ordre del Císter. L’església està dedicada a Santa Maria, tot i que sabem que antigament n’hi havia una dedicada a Sant Nicolau de Bari. Originalment aquesta església constava d’una única nau,però com a conseqüència del creixement de la població, l’edifici es va anar ampliant, acabant sent una església formada per tres naus, cobertes la central amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria. Dels elements escultòrics i pictòrics d’aquest conjunt en destaquen; la imatge de l’altar major realitzada per Andreu Pi del s.XV. L’obra del retaule realitzada per el pintor Jaume Ferrer, que avui podem veure al Museu Episcopal de Vic. La imatge del Sant Crist, datada entre el s.XIII i principis s.XIV, la talla de la Puríssima, d’estil barroc, realitzada per Agustí Pujol, l’any 1623 i l’absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. Les pintures que avui decoren l’altar, son obra del pintor targarí Jaume Minguell, fetes durant els anys 1955-1956. Una de les últimes obres d’embelliment del conjunt, ha estat la col·locació,durant l’any 2004, dels vitralls dedicats a Sant Flavià, Sant Pere Claver i Sant Hipòlit. Els motius de la rosassa són un homenatge a la població de Verdú. La modernitat dels vitralls conviuen amb l’arquitectura de finals del romànic a cavall del gòtic.
El Castell; El castell de Verdú, és un dels edificis més històrics i emblemàtics de la vila, al seu voltant en època medieval es van començar a aixecar les cases i els carrers que avui formen el poble. Aquest castell és una obra arquitectònica monumental, coronat per una torre cilíndrica manresana de 25 metres d’alçada i 25 de diàmetre, construïda entorn de l’any 1080. El castell és una fortalesa del segle XI, el qual fou creat amb la funció de defensar el territori durant els primers temps de la conquesta. Més endavant es va convertir amb la residència dels abats del monestir de Poblet que s’allotjaven al municipi. La fortalesa conserva elements romànics, gòtics i renaixentistes, és l’únic castell català que conserva tres naus gòtiques sobreposades una damunt de l’altra. La Sala gòtica de l’Abat Copons, feta al s.XV, recentment restaurada es una joia del gòtic civil català. Al voltant del patí d’armes hi ha una galeria renaixentista amb una escalinata de pedra vorejant la torre.
Amb la desamortització de bens eclesiàstics, l’any 1835, el castell va quedar dividit en diferents parts. Amb el temps la fortalesa es va anar degradant , l’Ajuntament de Verdú la va adquirir l’any 1988. El Govern Català mitjançant el programa de l’1% cultural ha impulsat diverses fases d’obres i rehabilitació del edifici. Els treballs de recuperació i restauració del castell, van començar l’any 2005, els treballs executats han permès frenar la degradació de l’edifici, consolidar l’estructura de la fortalesa, de la Torre vella i de les diferents façanes del immoble. Aquesta inversió ha permès tornar a obrir al públic un conjunt patrimonial de gran importància històrica a la plana de Lleida.
- La Ceràmica; la ceràmica negra de Verdú és avui una marca de qualitat artesanal de la comarca de l’Urgell. Aquesta ceràmica ens transporta al mon medieval, en una època on per anar a buscar l’aigua a les fonts necessitàvem de càntirs i sillons. On descobrireu una vila plena de ceramistes i d’art ceràmic.

Albert-Marimon-a-Miro-a-Taula

Sinó en teniu prou, per al dia 29 de Novembre a la nostra sortida a Verdú encara ens queda una cosa més!!
Una experiència única d’art i Gastronomia a l’Espai d’art Mayoral! on l’art i la gastronomia s’uneixen. Joan Miró esdevé l’eix vertebrado. Una trentena d’obres gràfiques seves dialoguen i conviuen amb l’obra d’artistes de màxim prestigi internacional : Picasso, Dalí, Calder, Tapies, Chillida, Plensa i Barceló. El maître-guia ajuda a degustar cada una de les obres gràfiques pintures/ceràmiques/escultures exposades oferint explicacions i anècdotes per a descobrir, entendre i apreciar l’obra dels autors i la relació entre ells.
Paral·lelament a la degustació artística n’hi ha una segona de culinària on s’ofereix un tast de diferents tapes que s’han elaborat i ideat inspirant-se en els orígens dels autors i en la seva trajectòria artística i vital.
En aquesta experiència podrem degustar les pinzellades de la cuina d’Albert Marimon, entre els saborosos ingredients de Joan Miró i els seus companys d’art d’avantguardes.
T’apuntes!!
La visita inclou:
-Visita guiada a Verdú i Miró a la Taula
-Transport
-Dinar
-Dossier d’informació.
Fes les teves reserves a :
Informació i reserves: info@materiabcn.com /629. 81. 33. 22

http://www.materiabcn.com/activitats-i-rutes/miro-la-taula-verdu/