220px-Padrí_amb_la_MonaEstem molt a prop de Setmana Santa i avui us volem parlar del la “Mona”. Quins són els seus orígens? D’on prové la seva tradició?
L’existència d’aquest dolç està documentada des del segle XIV, tot i que es pensa que pot vindre de més antic. De fet en els primers temps del cristianisme, en establir-se el període de la quaresma amb la seva disciplina eclesiàstica es va prohibir no solament carn i llet sinó també ous. Com que els ous no es podien menjar, durant aquesta època de l’any els cristians feien una extraordinària provisió d’ous i per a obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de donar a l’ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist, per ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.
Cal considerar que aquest costum pasqual és d’origen tan primitiu, que fins se suposa que representa la renovació de la naturalesa i que l’obsequiar-se mútuament amb presents d’ous pintats o daurats rememora el principi de totes les coses, idea o creença que persistí en alguns països europeus a les èpoques que hi havia el costum de començar l’any al temps Pasqual, això motivà que es generalitzés més el costum de regalar-ne arribada aquesta festivitat.
Amb tot, és molt probable que el costum procedeix dels antics hebreus, els quals havien establert començar l’any civil el dia que se celebrava la Pasqua, commemoració de l’aniversari de la redempció del seu captiveri, fet, que en el fons era per a ells el més transcendental de la seva història. Com que els cristians trobaren en diversos fets de la Llei Antiga semblances a altres de propis de la Llei de Gràcia, commemoraren i practicaren certes cerimònies religioses en festivitats semblants a les de l’Antic testament. Se sap que els fills d’Israel en arribar la Pasqua pastaven pans o coques sense llevat, i utilitzaven, per a fer-los, la farina primerenca de la nova collita.mona-1
Aquests pans es regalaven a les persones estimades. I possiblement són aquests pans on trobem els orígens de la Mona, paraula que bé del llatí munus, i que significa un do o un present com ho és la mona que sempre té aquest caràcter.
Les Mones de pasqua tradicionals era una massa de coca elaborada amb sucre i d’altres llaminadures i amb ous durs a sobre. Era tradicional que la mona portes tants ous com tenia el fillol, encara que la mona no superava mai els 12 anys, ja que només es regalava fins que el nen o la nena feia la primera comunió.
Amb el temps els ous durs van ser substituïts per ous de Xocolata i la Monas s’aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, i és des de mitjans del segle XIX que les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartó o tela.
A Barcelona van destacar en la confecció de la mona Agustí Massana, que tenia la seva pastisseria acreditada al carrer d’En Ferran, i un altre excel·lent pastisser anomenat Medir Palet, del carrer d’Avinyó. Amb el temps, Massana va aconseguir un gran èxit amb les seves mones rematades per una figura caricaturesca, no poques vegades inspirada en algun polític de l’època, que movia afirmativament el cap. De fet al carrer Ferran resta el Cartell de l’establiment on es va introduir els ous de xocolata de la mona de pasqua, al número 14. La confiteria Massana va ser un dels establiments de referència de la ciutat de Barcelona
200313mones2REn l’actualitat una de les pastisseries de referència de la Ciutat de Barcelona són els Escribà. La pastisseria Escribà és coneguda per les monumentals mones de pasqua que any rere any sorprenen els Barcelonins. Antoni Escribà va desafiar les mesures i els productes i va esdevenir escultor i arquitecte, i el seu fill Christian ha culminat amb enginy l’obra del seu pare. Christian Escribà és un tres estrelles Michelin de la pastisseria, reconegut molt singularment pel seu amic Ferran Adrià, a qui acompanya en molts esdeveniments gastronòmics. A Barcelona tenen també fama les mones de la pastisseria Foix.