20160821_201857Després de vuit anys d’obres, soroll, finestres tancades, els veïns de Sants, Badal i La Bordeta ja poden gaudir dels nous jardins de la Rambla de Sants. És el nom que ells mateixos van triar en una consulta ciutadana per aquest passeig enjardinat a la coberta de les vies del metro i Rodalies.
Per aquest motiu des de MATERIA BCN, us proposem una ruta per redescobrir el barri de sants.
El nucli antic de Sants neix com a veïnat agrícola al segle XI i es va consolidant al llarg de l’època medieval. Entre els segles XVIII i XIX es va anar transformant amb l’arribada de la industrialització; grans fàbriques com el Vapor Vell o l’Espanya Industrial es van assentar al barri convertint-lo en un important espai fabril al costat d’una estació de tren. A finals del segle XIX fou annexionat a Barcelona però sense perdre el seu caràcter i personalitat.
Actualment Sants manté la seva vida de barri però conviu amb grans canvis, reformes i transformacions. Al llarg d’aquesta ruta guiada repassarem la història més antiga del barri però també descobrirem equipaments transformats com el mercat de Sants o espais totalment nous com els jardins de la Rambla de Sants. Una oportunitat per conèixer i redescobrir un barri amb molta història i en plena transformació.
Avui us volem parlar dels Jardins de la Rambla de Sants que van ser el 20 d’agost del 2016.
Aquest jardins es troben en una plataforma elevada situada sobre la vies de tren i metro, seguint el recorregut del carrer d’Antoni de Capmany, entre la plaça de Sants i el carrer de la Riera Blanca, un tram de 760 metres lineals i una amplària mitjana de 30.Queden interromputs en el límit amb la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, amb una possible prolongació en el futur en aquesta localitat. Per facilitar la mobilitat disposen de rampes, ascensors i escales mecàniques. Les obres de la nova zona verda, que connecta els barris deSants i La Bordeta, han durat 23 mesos, i han tingut un cost de 22,2 milions d’euros.La superfície total del parc és de 31 300 m².
La cobertura de les vies de tren era una antiga reclamació veïnal. El 2012 es van cobrir amb un calaix que les aïllava de l’entorn, però que encara dificultava el trànsit veïnal; amb aquesta segona fase d’enjardinament efectuada aquest any s’ha donat per acabat el vell projecte que demandaven els veïns.
Pero també hem de dir que darrera d’aquest nou espai public s’amaga el drama d’alguns dels seus veïs. Ja que amb les cases a tocar del nou passeig senten que han perdut la seva intimitat.

La relacio de sants amb el tren:
El ferrocarril va ser concebut a mitjan segle XIX com un nou procediment de transport de mercaderies i de persones que havia de representar un canvi en el cost, en la seguretat i en la rapidesa respecte al model clàssic basat en carros tirats per cavalleries.
La primera línia de ferrocarril que s´establí a la Península, fou inaugurada el 28 d´octubre de 1848 i és la coneguda línia de Mataró a Barcelona. Dos anys després, Michael de Bergue, un enginyer anglès que vivia a Barcelona, aconseguí del govern la concessió provisional per construir una via de ferrocarril que havia de passar per l´actual districte de Sants-Montjuïc i que unia Barcelona i Molins de Rei, i després Martorell. Poc després es crea la Sociedad Camino de Hierro del Centro, l´empresa que explotaria aquesta línia.
El traçat seguia un recorregut semblant al del camí ral, que sortia de Barcelona en direcció sud i anava a buscar les terrasses de la riba esquerra del Llobregat. L´estació central es va situar d´una manera provisional als afores de la muralla de Barcelona – encara no enderrocada – en sòl públic que tenia el Ministeri de la Guerra al costat de la riera d´en malla, a l´inici de l´actual rambla de Catalunya. Des d´aquí la línia travessava camps, despoblats, i es dirigia per l´actual avinguda de Roma cap a Sants.
Sants com a porta d´entrada viària a Barcelona, fou una de les viles del pla de Barcelona més afectades per aquesta línia. Es van haver de construir ponts sobre la Riera Blanca, sobre la riera d´Escuder i sobre la riera de Magòria.
La primera estació de ferrocarril que es bastí a Sants es va ubicar, aproximadament el 1855, al final del carrer de Riego, prop de la fàbrica de La España Industrial.
L´altra estació era a la Bordeta, prop de la Riera Blanca, en el límit amb l´Hospitalet entre cases de pagès i camps de conreu i molt a prop de la fàbrica de La Aprestadora Española.
Diu Víctor Balaguer:
“aquí una vía férrea, un tren volador rozando apenas la tierra, a un lado las chimeneas de las cuales sale en espirales el humo y a sus pies se agita un pueblo industrial; en frente toda esta riquísima extensión de campos surcada por una carretera general, por un canal y por un río”
De Tarragona a França
Barcelona començava a expandir-se en les dècades de 1869-1870. El poble de Sants rebria, doncs, i de ben a prop, l´impacte del ferrocarril, sobretot a partir de l´entrada en funcionament de la línia de Barcelona a Tarragona, l´abril de 1868. Es va tallar la continuació del carrer de Sant Josep (avui Jocs Florals) amb la zona de la Bordeta i la carretera de Sant Boi, per la qual cosa eran necessaris molestos passos a nivell, o la construcció i el manteniment de ponts.
El 10 de desembre de 1879 es van fusionar les companyies de Barcelona a França i la de Tarragona-Martorell-Barcelona, i van fundar la companyia Tarragona a Barcelona i França (TBF). De manera que cada dia travessaven Sants catorze trens dels quals 4 eren de mercaderies i 2 de correus.
Per millorar la rendibilitat de la companyia es va pensar d´unificar les dues línies però es va optar per establir l´enllaç de manera que creués l´Eixample a través del carrer d´Aragó i d´aquí fins al carrer de la Marina que enllaçaria amb l´estació terminal de la línia de França prop de la Ciutadella. Aquest enllaç entrà en funcionament l´agost de 1882, aquest fet va significar dos anys després l´enderroc de l´antiga terminal situada a la riera de Malla.
L´augment del trànsit ferroviari va generar més problemes al poble de Sants. Davant d´aquesta problemàtica, s´aixecaren moltes veus per demanar que s´afonessin les vies que creuaven el poble i que es canviés la rasant i permetre així la comunicació entre el barri nord i el nucli antic de Sants.
L´any 1899, la companyia TBF és absorbida per la de Madrid-Zaragoza-Alicante (MZA), passava a mans d´una empresa estatal amb capital majoritàriament francès. Es va construir el baixador del passeig de Gràcia (1902), l´estació de mercaderies com la del Poblenou (1905), el portuari Morrot (1917), la de la Sagrera (1918) i la de Sants construïda a partir de 1920, situada sempre a prop de l´Espanya Industrial.
L´any 1905 s´accepta l´anivellament de les rasants de la línia entre la riera Blanca i el carrer de la Universitat, incloent-hi la superfície ocupada per l´estació de Sants, el revestiment dels talussos de la rasa o trinxera, la construcció de passos elevants entre carrers, la renovació dels ja existens, i també la construcció de rampes i d´escales per reduir el desnivell entre el terreny natural i la nova rasa de l´estació. Les obres representaren un canvi important en la trama urbana del barri santsenc, tant per la seva envergadura com pels anys que varen durar.
Les andanes simples de la nova estació de Sants es van inaugurar el 15 de febrer de 1936, mentre que l´edifici pròpiament dit no va ser acabat fins després de la Guerra Civil (1944) i mentrestant s´enderrocaren les cases necessàries i s´ordenà urbanísticament la plaça de Sants.
Els grans canvis
La guerra també va representar la fallida de les companyies ferroviàries que arrossegaven forts deutes des de la crisi econòmica dels anys vint. L´any 1941 es va produir la intervenció estatal de les grans companyies de via ampla i neix la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE) que iniciarà la reconstrucció de les línies afectades per la guerra, i acabarà les obres que es van començar durant la II República, entre les quals hi havia l´edifici de la nova estació de Sants.
En el llibre D´aquells fums, aquests boires, de Joan Feu, veí del carrer de Sant Antoni s´explica:
“ l´enorme rasa del ferrocarril, que travessant la barriada, la tallava cruelment en dues i li donava un caràcter sorrut i ben fumat. En el sector central del tall, en els anys quaranta, tres ponts i una gran cobertera que era, més que un pont, la plaça principal, comunicaven els veïns d´una banda amb els de l´altre. Al pas dels trens de diversa mena tot trontollava cada cinc, o deu minuts, cases i carrers”
Amb el Plan de enlaces ferroviarios de 1944 es va fer la connexió de Sants amb la plaça de Catalunya, i l´estació es convertí en una de les més importants de Barcelona pel nombre de passatgers que acollia. Dos anys després, RENFE inicià la generalització de l´electrificació de la xarxa de via ampla a tot l´Estat. En aquell moment s´inicià una nova etapa del ferrocarril al districte de Sants. Gràcies al canvi que introduí la tracció elèctrica, s´aconseguí la desaparició dels fums que impedien la circulació de trens per un túnel, de manera que fou possible cobrir les vies que creuaven l´Eixample barceloní per l´avinguda de Roma. La continuació, però, fins a la plaça de Sants va haver d´esperar uns anys més, amb el desmantellament de la fàbrica de la España Industrial, i la construcció de la nova estació de Sants convertida en l´estació terminal de viatgers, ja que el trànsit de mercaderies es va traslladar a can Tunis-Morrot

El Jardins de la Rambla de Sants :
La jardineria d’aquest àmbit es composa d’una banda discontinua de parterres, arbrat, plantes enfiladisses i jardineres amb vegetació penjant sobre els murs, així com d’un gran talús plantat amb vegetació entapissant.
Els jardins han estat dissenyats amb criteris de sostenibilitat, amb il·luminació de leds, energia fotovoltaica i reg per aigües freàtiques. E relacio a la vegetació s’han escollit preferentment espècies autòctones, que estan senyalitzades amb cartells disposant un recorregut botànic. En la part final del recorregut, en el límit amb l’Hospitalet, s’ha disposat un «jardí didàctic» que mostra com era la zona al segle xviii.
El recorregut s’inicia des de la plaça de Sants amb una font ornamental de diversos brolladors i llums led  A continuació, es troba un umbracle que genera un espai polivalent de 660 m². Els jardins compten amb una àrea infantil, aparells de fitness, serveis, un bar i un biblioparc, a més del recorregut botànic