eulaliaLa ciutat celebra la festa d’hivern de l’11 al 14 de febrer amb un programa d’actes tradicionals.Nosaltres ens sumem a la Festa Major d’hivern amb una ruta especial per descobrir la figura de Santa Eulàlia.

Santa Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 – Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià.
Hi ha seriosos dubtes sobre la historicitat de la narració del seu martiri, fins i tot sobre si la seva llegenda no és una versió local de la de santa Eulàlia de Mèrida, ja que el primer testimoni escrit que se’n té és un himne de Quirze (bisbe de Barcelona), de cap al 660, o sigui, més de tres segles després de la seva època.
La llegenda que la fa originària de Sarrià. Les seves despulles foren localitzades el 878 pel bisbe Frodoí a Santa Maria de les Arenes, on avui hi ha Santa Maria del Mar, i traslladades solemnement a la catedral, on al segle XIII van instal·lar-s’hi a la cripta, en un nou sarcòfag gòtic d’estil italià.
Segons la tradició cristiana, Eulàlia fou una noia del Pla de Barcelona, del Desert de Sarrià. Educada en el cristianisme, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Dacià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d’aspa.
D’acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li’n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada.
A la Ciutat de Barcelona hi ha molts espais lligats a la primera patrona. Nosaltres el dissabte 11 de feberer, us explicarem algunes històries, anècdotes i curiositats com aquesta:
Quan les restes de la santa van ser traslladades de Santa Maria de les Arenes a la Catedral, el 878, en arribar la processó al portal de la ciutat, que era on ara hi ha la Plaça de l’Àngel, l’arca on anaven les restes va prendre un pes tan gran que no va poder ser moguda i van haver de deixar-la a terra. Malgrat els intents d’aixecar-la, no hi havia manera de poder continuar la translació i es va pregar perquè el Cel enviés un senyal que permetés conèixer-ne la causa. Un àngel s’aparegué llavors i assenyalà amb el dit un dels canonges que prenia lloc a la processó: el sacerdot, penedit, va confessar que, en fer el trasllat de les restes de la santa a l’arca, se n’havia quedat un dit, com a relíquia i, en tornar-lo al seu lloc, van poder tornar a aixecar l’arca i continuar la cerimònia: la santa no volia entrar “incompleta” a la seva ciutat. Per aquest motiu, l’antiga Plaça del Blat va canviar el nom i passà a dir-se Plaça de l’Àngel i l’actual carrer de la Llibreteria prengué el nom de Baixada de Santa Eulàlia, a més, s’hi instal·là al portal l’escultura d’un àngel de planxa de coure que assenyalava cap avall, i una altra de santa Eulàlia.
Moltes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adaptació del nom “Eulàlia”, que en grec significa “ben parlada”.
Si en voleu saber més:
http://www.materiabcn.com/activitats-i-rutes/ruta-de-santa-eulalia/