caixaforum-barcelonaComencem el mes de gener amb noves propostes!!!
Aquest any des de Materia bcn us acompanyem a visitar les exposicions destacades de Barcelona.
Comencem al Caixaforum amb: un Thyssen mai vist.
L’any 1992 obria les seves portes el Museo Thyssen-Bornemisza, format per una col·lecció admirable que oferia un recorregut per l’art des del segle XIII fins a les darreries del segle XX.

El museu celebra ara el seu 25è aniversari, i ho fa col·laborant de nou amb l’Obra Social “la Caixa” per permetre que viatgi fins a CaixaForum Barcelona la selecció més gran d’obres que han sortit mai de les seves sales.

Us acompanyem a visitar aquesta exposició que és veritablement excepcional per diversos motius. En primer lloc per què suposa poder contemplar 63 obres de la Col.lecció Thyssen fora de les seves sales. Per altra banda Caixa fòrum experimenta en la forma de presentar aquestes obres, lluny de la lectura cronològica, estimula noves lectures per àmbits temàtics .Fra Angelico conviu amb El Greco i Marc Chagall; Hans Memling amb Ticià, Picasso i Lucian Freud; Jan Bruegel amb Gustave Courbet i Emil Nolde; i Canaletto amb Camille Pissarro i Wassili Kandinski, entre molts d’altres.

L’exposició s’organitza en 5 àmbits temàtics pintura religiosa, retrats, natura morta, paisatge i paisatge urbà. El resultat és un joc d’analogies i contrastos entre obres i artistes de diverses èpoques.

El primer gènere de tradició artística occidental és la pintura religiosa, la matriu d’on neixen els gèneres pictòrics, i en els que es plantegen els problemes fonamentals de la representació artística.
El següent àmbit és el retrat on és posa l’atenció sobre la teatralitat.
La natura morta es plateja la destrucció de l’objecte.
Els dos àmbits finals plategen a partir de 1500 el paisatge en el món rural i en el més urbà.

Història sobre la Col.lecció Thyssen
La col·lecció va començar a formar-se el 1920, com col·lecció privada de la família Thyssen. Ja anteriorment, els Thyssen comptaven amb diverses escultures encarregades directament a Auguste Rodin cap a 1906. En molt pocs anys (1920-30) es van sumar diverses de les joies principals, d’autors com Dürer, Jan van Eyck, Caravaggio i Vittore Carpaccio. Es diu que la compra de tantes obres mestres va ser possible per la gran activitat que vivia el mercat de l’art, pel crack del 29 i la difícil situació a Europa entre les dues guerres mundials. Molts aristòcrates i magnats americans van haver de vendre les seves col·leccions, i els Thyssen van poder adquirir les millors obres a preus raonables.
La riquesa de la col·lecció va ser tal, que va merèixer una exposició a Munic ja el 1930. Va ser una revelació, ja que fins llavors la col·lecció havia crescut en secret. Els Thyssen acostumaven a col·leccionar mantenint l’anonimat, per a evitar la inflació de preus.

El Baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza (1921-2002), popular a Espanya pel seu matrimoni amb Carmen Cervera, va prosseguir la tasca del seu pare, tant amb art antic com especialment amb art del segle XIX i posterior, fins llavors exclòs pels gustos conservadors de la família.
El seu primer esforç va ser reunificar la col·lecció, que havia resultat desmembrada el 1947 després de desacords d’herència. A les obres mestres heretades, el Baró va unir moltes altres, en una intensa labor d’adquisició que va arribar a cent peces anuals. Això la va convertir en una de les col·leccions privades d’art més valuoses del món, però la seva mateixa envergadura va plantejar el problema d’assegurar el seu futur. El mateix Baró va confessar que des de principis dels 80, desitjava deixar ben lligat el futur de la col·lecció per a evitar l’esdevingut després de la mort del seu pare.
El 1985 el Baró es va casar amb l’espanyola Carmen Cervera i la va introduir en el món del col·leccionisme d’art. La influència de Carmen va ser decisiva per al futur de la col·lecció Thyssen. El Baró tot just tenia una imatge difusa d’Espanya, i va ser Carmen qui li va introduir en el país i en els seus cercles socials. Diversos països es van interessar per albergar la col·lecció, però el govern espanyol va oferir condicions difícils de millorar, i els Thyssen van optar finalment per Espanya. La premier britànica Margaret Thatcher va lamentar aquesta pugna com el seu major fracàs en matèria cultural.
El Museu Thyssen-Bornemisza va obrir les seves portes al públic a l’octubre de 1992 .Està situat al Palau de Villahermosa, en el cantó del Passeig del Prado amb la Carrera de San Jerónimo, i va ser construït entre finals del segle XVIII i començaments del segle XIX, en estil neoclàssic, projectat per Antonio López de Aguado per María Pignatelli Gonzaga. En el segle XIX va ser una de les mansions més prestigioses de la ciutat, coneguda per les seves vetllades artístiques. En ella va tocar el piano Franz Liszt.

Per saber-ne mes